Entre els valors de
la UE hi ha la democràcia: el referèndum
En paraules del magistrat del Tribunal Europeu de Drets
Humans, Josep Casadevall (1946), l’existència dels partits polítics és
essencial en el manteniment del pluralisme i el bon funcionament d’una
democràcia. Per això, tot allò que directa o indirectament afecti aquest
funcionament normal de la societat lliure
és un atac a les bases jurídiques de l’estat de dret. No hi ha democràcia sense
pluralisme, ni diversitat ideològica, sigui del to que sigui.
Per això, la protecció d’aquestes opinions discrepants amb
el sentir general del poder establert, normalment en mans de l’Estat, i la
llibertat per expressar-les, constitueix una de les raons d’ésser de l’existència
dels partits polítics, com elements per aplegar forces ciutadanes, on superant
la feblesa de la individualitat, en aquesta relació desigual, sigui possible plantejar alternatives o visions, fins i
tot, del tot contràries, a les doctrines o bases establertes de forma
ordinària.
D’aquí ve que la proposta d’autodeterminació convalidada en
el procés electoral del 27 de setembre de 2015, a Catalunya, sigui del tot vàlid, i senzillament conforme a dret.
I doncs, com sovint s’ha repetit, si això és així, com a dret fonamental, ha de
deixar de ser-ho el seu desenvolupament, desplegament i concreció, si democràticament
ha obtingut el suport necessari?
La resposta, efectivament, prové igualment d’instàncies judicials
imparcials com l’esmentada, en base al següent raonament jurídic: si no existeix cap referència o crida a la
violència, a un aixecament d’insurrecció o qualsevol altra forma de rebuig dels
principis democràtics, i el procés d’alliberament o recuperació nacional s’empara
en l’aplicació de les normes i els tractats internacionals, com l’Acta final de
Helsinki (Capítol VIII), el Conveni
Europeu dels Drets Humans i la Declaració Universal dels Drets Humans, no es
pot posar cap impediment que no sigui prestar tota la col·laboració necessària,
per dirimir, de la manera més racional i compensada possible una solució al
conflicte de sobiranies o legitimitats plantejat, de forma oberta i transparent.
Per això, la convocatòria del referèndum d’autodeterminació,
pel Parlament de Catalunya o pel mateix Govern de la Generalitat, d’acord amb
el cos legal que s’hagi adoptat legalment, i en aplicació severa de l’ordenament
internacional, es totalment coherent amb els postulats bàsics que la
jurisprudència dels tribunals de drets humans atribueixen a la democràcia. No obstant això, en aquesta cadena de
posicions jurídiques, amb efectes sobre la població, no es podran prendre ni adoptar
decisions de qualsevol manera, malgrat la urgència que alguns plantegen des
dels postulats independentistes.
Ben al contrari, tot el que es faci i, potser també el que
es digui, ha de respondre a una “necessitat social imperiosa”, en base a la
qual els poders públics han de respondre aplicant una equitat i distància mil·limetrades.
Si no és així es desvirtuaria el sentit de la convocatòria i el poder del dret internacional públic.
L’autonomia política ofereix, en els seus límits, algunes
consideracions útils per l’aplicació del dret d’autodeterminació, sempre que el
seu exercici esdevingui “proporcionat al fi legítim perseguit”, tot foragitant,
al preu que sigui, qualsevol raó convincent o imperativa que justifiqués restriccions a la llibertat, en general
o específica.
I això no és gens
fàcil, i d’aquí la importància de “l’esperit d’Arenys de Munt” (2009): actuar molt poc i amb molt poc per
exercir el dret a vot, a una pregunta senzilla i clara sobre la independència
de Catalunya.
Llorenç Prats, @AraDesdara, http://valoracionsperara.blogspot.com.es/
Advocat i periodista
07/03/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada