Entrada destacada

Tothom entén el català a Catalunya

  Tothom entén el català a Catalunya El debat sobre la llengua, el nostre idioma, parteix d’una premissa que es va establir el 1978, “ a pun...

dimarts, 7 de març del 2017



Entre els valors de la UE hi ha la democràcia: el referèndum

En paraules del magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans, Josep Casadevall (1946), l’existència dels partits polítics és essencial en el manteniment del pluralisme i el bon funcionament d’una democràcia. Per això, tot allò que directa o indirectament afecti aquest funcionament normal de la societat lliure és un atac a les bases jurídiques de l’estat de dret. No hi ha democràcia sense pluralisme, ni diversitat ideològica, sigui del to que sigui. 

Per això, la protecció d’aquestes opinions discrepants amb el sentir general del poder establert, normalment en mans de l’Estat, i la llibertat per expressar-les, constitueix una de les raons d’ésser de l’existència dels partits polítics, com elements per aplegar forces ciutadanes, on superant la feblesa de la individualitat, en aquesta relació desigual, sigui possible plantejar alternatives o visions, fins i tot, del tot contràries, a les doctrines o bases establertes de forma ordinària. 

D’aquí ve que la proposta d’autodeterminació convalidada en el procés electoral del 27 de setembre de 2015, a Catalunya, sigui del tot vàlid, i senzillament conforme a dret. I doncs, com sovint s’ha repetit, si això és així, com a dret fonamental, ha de deixar de ser-ho el seu desenvolupament, desplegament i concreció, si democràticament ha obtingut el suport necessari? 

La resposta, efectivament, prové igualment d’instàncies judicials imparcials com l’esmentada, en base al següent raonament jurídic:  si no existeix cap referència o crida a la violència, a un aixecament d’insurrecció o qualsevol altra forma de rebuig dels principis democràtics, i el procés d’alliberament o recuperació nacional s’empara en l’aplicació de les normes i els tractats internacionals, com l’Acta final de Helsinki (Capítol VIII), el Conveni Europeu dels Drets Humans i la Declaració Universal dels Drets Humans, no es pot posar cap impediment que no sigui prestar tota la col·laboració necessària, per dirimir, de la manera més racional i compensada possible una solució al conflicte de sobiranies o legitimitats plantejat, de forma oberta i transparent. 

Per això, la convocatòria del referèndum d’autodeterminació, pel Parlament de Catalunya o pel mateix Govern de la Generalitat, d’acord amb el cos legal que s’hagi adoptat legalment, i en aplicació severa de l’ordenament internacional, es totalment coherent amb els postulats bàsics que la jurisprudència dels tribunals de drets humans atribueixen a la democràcia.  No obstant això, en aquesta cadena de posicions jurídiques, amb efectes sobre la població, no es podran prendre ni adoptar decisions de qualsevol manera, malgrat la urgència que alguns plantegen des dels postulats independentistes. 

Ben al contrari, tot el que es faci i, potser també el que es digui, ha de respondre a una “necessitat social imperiosa”, en base a la qual els poders públics han de respondre aplicant una equitat i distància mil·limetrades. Si no és així es desvirtuaria el sentit de la convocatòria i el poder del dret internacional públic. 

L’autonomia política ofereix, en els seus límits, algunes consideracions útils per l’aplicació del dret d’autodeterminació, sempre que el seu exercici esdevingui “proporcionat al fi legítim perseguit”, tot foragitant, al preu que sigui, qualsevol raó convincent o imperativa que justifiqués restriccions a la llibertat, en general o específica.

 I això no és gens fàcil, i d’aquí la importància de “l’esperit d’Arenys de Munt” (2009): actuar molt poc i amb molt poc per exercir el dret a vot, a una pregunta senzilla i clara sobre la independència de Catalunya.

Llorenç Prats, @AraDesdara, http://valoracionsperara.blogspot.com.es/
Advocat i periodista
07/03/2017


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada