L’aixecament
democràtic és l’esperit d’Arenys: primer les urnes!
El pluralisme parlamentari i l’administració civil són les
bases institucionals de la democràcia, com a sistema polític, que fa possible,
en qualsevol lloc, i allà on sigui, el dret d’autodeterminació. Aquests dos
pilars del dret constitucional, molt propis del sistema tradicional català, no
poden ésser regatejats en cap
moment, si com a tal, el referèndum d’autodeterminació que es convocarà i
celebrarà, ha de tenir les màximes garanties democràtiques.
Atesa la suspicàcia sobre els terminis amb efectes jurídics i
els mecanismes de suspensió d’aquests que existeixen, sigui des de la
perspectiva de l’Estat actuant com de l’Estat naixent, podria resultar
temptador, per igual, recórrer, de manera urgent però premeditada, a la via
dels decrets-llei, com instruments de poder, àmpliament vinculants, per dirigir determinades accions sobre la població,
sigui per fer possible la celebració del referèndum d’autodeterminació o sigui
per tractar d’impedir-lo.
Doncs bé, aquesta via jurídica amb un fort contingut polític
, ja en la ment de molts dels actors de la present situació, confronta amb la vigent
legalitat, també internacional, que permet l’exercici del dret col·lectiu fonamental d’autodeterminació,
d’una manera ordenada i pacífica. Els
decrets llei són medis excepcionals que s’assimilen a imposició, àdhuc repressió, i per això haurien de restar com instruments
associats a emergències que tenen un gran consens social.
El decret llei és el desprestigi de la democràcia, ja que confon
en la divisió de poders, amb un poder legislatiu que queda subordinat, almenys
durant un temps, al que digui un govern, sovint oportunista. Amb posterioritat,
les cambres convaliden, si hi ha
prou majoria, aquestes disposicions amb rang de llei, les qual ja hauran
provocat els efectes buscats.
Per això, d’acord amb el que significa socialment la “revolució
dels somriures”, i del que es va poder viure durant les consultes populars
iniciades a Arenys de Munt (2009), on tot i la modèstia de la pretensió
consultiva, va suposar el noliejament d’autocars de gent forana per intentar
impedir-ho; escau, de manera oberta, parlar d’aixecament democràtic per posar
tantes urnes com sigui possible i, sota l’esguard d’observadors internacionals,
fer-ne el recompte i fer explícits els resultats, atesa la seva naturalesa
vinculant.
Tot plegat en un esforç col·lectiu majúscul, de contenció i civisme, semblant al de “l’esperit d’Arenys”.
Les forces polítiques i socials catalanes, que en un sistema
representatiu, de tipus democràtic, confien en el govern, en aquest cas, han d’implicar-se
molt més, i accentuar la seva posició referendària, per damunt de qualsevol
altre prioritat, com pugui ésser el
dia després del si o el dia després del no. I la veritat és que, en general,
això s’està fent de manera molt clara i forta. I quasi és ben segur que tot
plegat ja serà una realitat, salvant dos esculls molt importants.
El primer: en cap
cas la prohibició per impugnació i suspensió de la convocatòria de referèndum d’autodeterminació
equival a la DUI o declaració unilateral d’independència. El referèndum s’ha de
fer, si o si, com s’ha dit, malgrat les prohibicions, les amenaces o les
deficiències democràtiques de tot tipus que pugui patir (potser menys de les
que es poden suposar, a priori).
Segon: no hi ha
succedanis o substituts a un referèndum d’autodeterminació, com l’assemblea de
càrrecs electes o una sobirana proclamació parlamentària, si aquest no es pot
celebrar per bloqueig institucional o pressió política. El referèndum d’autodeterminació
és legal internacionalment i qualsevol via possible ha d’ésser emprada per a
celebrar-lo malgrat perdi, parcialment, efectivitat o consideració a l’hora de
la seva homologació internacional.
Llorenç Prats , @AraDesdara
Advocat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada