Entrada destacada

Tothom entén el català a Catalunya

  Tothom entén el català a Catalunya El debat sobre la llengua, el nostre idioma, parteix d’una premissa que es va establir el 1978, “ a pun...

dimarts, 18 de juliol del 2017



El Govern com a millor garantia: un compromís sense igual.

Les remodelacions de govern sovint s’entenen com crisis, si afloren diferències substancials entre els seus membres, obligats com estan a treballar coordinats. La recent remodelació del Govern de la Generalitat, no obstant això, no ha traslladat aquesta visió. Ben al contrari, ha volgut fer-se, com a indicat el seu President, per constituir-se en garantia democràcia de fermesa i convicció amb un mandat popular concret: dirimir a través d’un referèndum d’autodeterminació el futur polític dels catalans. 

Efectivament, és una constant que informa la pràctica totalitat dels ordenaments jurídics del món, la protecció de les parts més febles o considerades vulnerables. En el món modern, les lleis són garantistes, en general, a favor dels ciutadans, i per això les suspensions cautelars, entre d’altres, són els mecanismes que es posen a disposició dels ciutadans per frenar la força compulsiva de l’Estat. Així els drets del ciutadans es poden exercir i fer valdre, tot i que amb greus dificultats. 

En el cas del catalans, aquesta necessitat és doble, no sols per la situació d’inferioritat que viu en el seu propi territori secular (greues econòmics, lingüístics, culturals,...) si no també perquè la seva identitat nacional és ignorada i proscrita, negada de forma contínua. Per això, el règim de garanties del que gaudeix la nacionalitat catalana és certament lleu, per no dir greument discriminatòria, o com ha dit alguna vegada la presidenta del Parlament, pròpia de persecució, tot i negar, sobre el paper, aquesta identitat nacional, a la qual no se li vol donar veu ni vot.

Per sortir d’aquest atzucac és necessari fer emergir aquesta realitat, que per altra banda, com a poble és totalment evident i expressiva, doncs només cal recordar les grans manifestacions durant les diades nacionals dels darrers anys. I la millor forma, després del 27 de setembre de 2015, on en unes eleccions autonòmiques una majoria sobiranista, amb un programa clar i català, es va postular per defensar la llibertat nacional i la constitució d’un estat independent que donés protecció i garanties a tots aquests anhels, gràcies al acords parlamentaris, es va constituir un govern amb aquesta finalitat bàsicament.

Per tant, el Govern emergeix com a garant públic de la realitat nacional catalana, ara orfe i desorientada, a la qual l’Estat espanyol nega tota legitimitat i continuïtat. I per assolir-ho, no es constitueix amb poder absolut ni en ordenador eficaç del sistema vigent, si no únicament com autoritat independent per garantir l’exercici democràtic que assisteix el seu poble, malgrat molt d’ells, per raons de residència o burocràtiques, n’hauran de quedar al marge.  El Govern, com a poder públic, assumeix  una gran i greu responsabilitat, la superació  de la qual serà sense dubte molt meritòria i admirada. Ha de fer prosperar la democràcia, evitant  qualsevol arbitrarietat que podria fer més fàcil i eficaç un determinat resultat; ha de prescindir de lleis singulars sobre temes concrets per concentrar-se estrictament en tot allò que només afecti o impedeixi la celebració del referèndum d’autodeterminació; ha d’enfrontar-se a la potestat jurisdiccional  a fi de no alterar-ne la seva autonomia i efectivitat i al mateix temps quedi indemne la preparació, convocatòria i celebració del referèndum d’autodeterminació;... 

Una exigència sense igual, per a la qual un grup de persones, molt semblants a tots nosaltres, en tenen les claus de l’èxit, i per això, compten amb la confiança de milers de pensaments. Són la gent del Govern, per als quals n’hi ha que ni de lluny els voldrien seguir, i per això, han buscat una posició de servei més adequada a les seves circumstàncies. Tanmateix, si el procés es manté pacífic i mobilitzador, no hi ha cap dubte de que recolliran, al final,  el premi del respecte i la més elevada consideració per part de molts demòcrates d’arreu del món, però especialment, una renovada gratitud, per part de centenars de milers de catalans.

Llorenç Prats , @AraDesdara
Advocat
18/7/2017



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada