Les virtuts de la
llei fundacional de la República
La Declaració d’Independència porta implícita, de forma
automàtica, la vigència de la Llei 20/2017, del 8 de setembre, de
transitorietat jurídica i fundacional de la República, segons la qual els
poders públics són exercits en exclusiva per sistema institucional propi i per
la continuïtat del poder judicial, sense perjudici de la sobirania del
Parlament de Catalunya. Tot plegat, amb la voluntat
de fer possible, de forma normal i seguida, un procés constituent transparent,
participatiu i democràtic, amb totes les garanties i en règim de drets i
llibertats.
El fil conductor de tota la llei, autèntica transició entre
un règim viciat fet només des d’una òptica espanyola i el nou sistema de
llibertats republicà de base catalana, és que sigui el més gradual possible, per dos motius fonamentals: la
seguretat jurídica, ja que sembla que tot sigui diferent, i de fet a la
pràctica només és un tema de percepcions o merament psicològic, per una banda,
i de l’altre, evitar una dinàmica
revolucionària, que per definició pot suposar vulneració de drets fonamentals,
evitant així vencedors i vençuts o perjudicats i beneficiats.
La República Catalana, segons aquesta llei, neix amb
voluntat de respecte a tot el que sigui vigent actualment a Catalunya, llevat
allò que contradigui la seva existència
i total eficàcia.
El mecanisme que usarà, i d’aquí possiblement l’endarreriment
en la Declaració d’Independència, per raons pràctiques i d’urgència
necessàries, a fi de guanyar efectivitat, és el desplegament de decrets lleis per a que aclareixin situacions complexes
o creïn estructures republicanes pròpies, si és el cas de bosses d’oposició
o contràries als mandats de la nova realitat política emergent. Aquests decrets
lleis, s’intueixen com a bàsics i molt limitats, a fi de no adulterar el procés
constituent , també igualment previst en aquesta llei fundacional de la
república.
Per tant, tot i les queixes de passivitat del Parlament de
Catalunya per part de l’oposició, en les properes setmanes, s’espera una gran
activitat legislativa, ja que el ritme de decret llei que caldrà convalidar s’espera
que siguin de prou importància, tenint en compte que igualment caldrà activar les comissions necessàries que desenvolupin
la redacció consensuada de la nova constitució republicana, autèntica prova
de foc per a la ciutadania catalana, si com a tal es constitueix en un nou estat
amb veu enmig del món.
Els primers dies d’aplicació de la llei fundacional de la
República s’apunten difícils i confusos,
fet que pot quedar resolt si s’usen els criteris següents, en base, al meu
més elemental criteri jurídic:
a) les novetats o dubtes de procediment s’han d’elevar a les instàncies superiors en
tots els casos, a fi de que en doni solució (exercici de competències
executives o tràmits interns davant instàncies estatals que passaran a ésser
instàncies republicanes però que no tenen òrgans equivalents, de moment,...entre
molts altres)
b) principi de prudència
a l’hora de dictar actes administratius en base a la llei fundacional de la República
si aquests poden generar dubtes interpretatius del dret espanyol o europeu, per
manca de dret republicà
c)aïllament respecte dels funcionaris, en general i de la
justícia, contraris a l’aplicació d’aquesta innovació legislativa, tot suplantant les seves funcions o deixant
pendents els seus expedients, però en cap cas usar medis d’assetjament, ja que
els dubtes són raonables i la nova legalitat s’ha de consolidar de forma
gradual, com ja passa, per exemple, amb
les llei estatals que tenen aplicacions dubtoses o molt tèbies (cas
paradigmàtic de molts articles de les lleis de procediment administratiu comú i
també del sector públic, entre moltes altres)., i finalment,
d) aplicar, en tots els casos, el sentit comú, de la normalitat i la continuïtat, tal com
preveu i protegeix la llei fundacional de la República.
El punt més agosarat d’aquesta llei, al meu entendre, és la
mera substitució nominal en el món de la justícia, ja que l’actual Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya passarà a ésser directament el Tribunal
Suprem de la República Catalana. Un fet que segurament el legislador català a
calibrat adequadament, tot confiant que la independència
judicial i l’acatament d’aquest professionals a l’ordenament jurídic vigent en
sigui la garantia suficient per confiar-hi totalment. Tant de bo no s’hagi
equivocat!
Llorenç Prats
Advocat
@aradesdara
24 d’octubre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada