La
millor protecció, per a tots, és la Declaració d’Independència de Catalunya
La vigència del nou ordenament jurídic derivat
del Parlament de Catalunya, passa, en aquest moment, per complimentar el
previst en la Llei
19/2017, sobre el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Amb aquest
compliment es possible l’activació, ja prevista, de la Llei 20/2017, de
transitorietat jurídica i fundacional de la República. Per
complimentar aquesta previsió, la llei del referèndum s’atura en un apartat de
l’article 4, sobre el qual, tant el govern com l’oposició tenen les seves
opinions, i sobre les quals es possible trobar-hi un consens.
Aquest
apartat estableix que “si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha
més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de
Catalunya”. Tanmateix aquest recompte queda, segons la pròpia llei, en mans de la Sindicatura Electoral
de Catalunya, la qual és la que ha d’efectuar l’escrutini general, certificar
els resultats electorals oficials i ordenar-ne la seva publicació oficial, per
encàrrec del Parlament de Catalunya. Tots sabem que la Sindicatura Electoral
de Catalunya va ordenar els actes inicials del referèndum d’autodeterminació
però no els va poder completar íntegrament, a resultes de la repressió judicial
a la que va ésser sotmesa, assumint el Govern per mediació del Parlament de Catalunya, de forma excepcional, les
seves funcions, de suport electoral, dins el marc de la pròpia llei, en una
novació administrativa ajustada a les circumstàncies d’urgència pròpies del
moment.
És
així, com el passat dia 10 d’octubre, el Govern va traslladar el resultat del
referèndum d’autodeterminació al Parlament i va donar curs, de forma parcial,
al previst legalment. Per tant, amb la certificació i publicació oficial dels
resultats definitius, per part del Govern, en substitució vulgar de la Sindicatura Electoral
de Catalunya la qual havia tingut un encàrrec suficient del Parlament, queda
expedita la possibilitat, prevista legalment, de “celebrar una sessió ordinària
al Parlament de Catalunya per efectuar la declaració formal de la independència
de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent”. Per a la materialització
d’aquestes previsions, està clar que la sessió plenària del Parlament de
Catalunya del dia 10 d’octubre no és suficient, tenint en compte, malgat tot,
que la Llei de
transitorietat està aprovada.
Com
és obvi, tot aquest desplegament normatiu està suspès pel Tribunal
Constitucional, fins al punt, com bé es va cuidar el Govern espanyol de
recordar-ho en la sessió plenària del Congrés de l’11 d’octubre, el propi Diari
oficial de la Generalitat
ho va publicar. No podia ésser de cap altra manera. El desplegament limitat de
la sobirania catalana només es podia encabir, estrictament, en les accions per
a fer possible el referèndum d’autodeterminació, raó per la qual els incidents
judicials no podien ignorar-se a l’empara del previst en la Llei 19/2017, si aquest no
impedien ni dificultaven l’eficàcia del mandat
legal per permetre una consulta vinculat sobre el futur polític de Catalunya.
Ara,
un cop celebrat i culminat amb èxit el referèndum d’autodeterminació, la
posició jurídica de la Llei
19/2017 ja no és neutral, i la seva solució de continuïtat és irrefutable, a
més de constituir l’única via per dirimir la protecció en dret dels que van
permetre i validar aquest suprem exercici democràtic. Per això, és
imprescindible la
Declaració d’Independència, la postergació de la qual no fa
si no constituir un frau democràtic de dimensions colossals, a la qual, per
sorpresa general, hi podria contribuir una voluntària
incapacitat sobiranista per entendre el mandat popular.
Negar
aquesta evolució legislativa, tota ella coherent amb els principis del dret
internacional, suposa una catàstrofe no sols pels drets col·lectius catalans
sinó també pels dret individuals, els qual quedaran sense protecció normativa,
tot permetent a fiscals i jutges actuar, tot sigui dit, sense contradiccions,
d’acord amb una visió molt dura i implacable del que s’entén per justícia. La
impunitat de les accions estatals abans, durant i després de l’1 d’octubre
quedarà salvaguardada, i sempre més es girarà en contra de les previsions
normatives de les que s’havia dotat la culminació del procés de restabliment de
les institucions catalanes i la seva
normalitat nacional.
Ni
el Govern ni el Parlament de Catalunya, en el moment present, es poden permetre
la llicència d’ignorar el mandat legal provinent dels dies 6 i 7 de setembre de
2017, però sobretot, del imperatiu popular derivat del resultat del referèndum
d’autodeterminació del dia 1 d’octubre de 2017. És el seu deure i la seva
responsabilitat complir les lleis, sota de les quals, és així, la vida en
societat és possible i les garanties de convivència òptimes; en cas contrari,
els resultats seran certament imprevisibles, però sempre negatius i
destructius. Tant de bó, aquest compliment normatiu sigui eficaç i aquesta plana de la nostra història se superi vetllant per
un futur més pròsper i fratern.
Llorenç
Prats
Advocat
@aradesdara
12
d’octubre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada