El judici al 9N2014: una història per oblidar
El cos de voluntaris catalans que es va oferir a participar
en la jornada del 9N2014 viu astorat. El seu treball, certament minúscul, va
ésser una aportació clau però poc útil en el procés de recuperació
institucional de Catalunya, des del moment en que qui va convocar la jornada,
el president Artur Mas (1956), va proclamar que no tindria cap valor ni conseqüència el seu resultat.
Ara, que es judica el que van suposar els dies anteriors, ja
no queda clar ni tant sols el sentit d’aquella efemèride. En tot cas,
l’embolic, que es segurament el que hom sincerament buscava o necessitava, serà
gran. Tant si hi ha condemna com si no. I l’objectiu irrenunciable del
referèndum d’autodeterminació restarà encara més condicionat, en el calendari dels propers mesos.
Com si es tractés de buscar, a sota les pedres, excuses per
escometre un referèndum vinculant, tot
fent una convocatòria, si cal des del propi Parlament de Catalunya, i celebrar
una jornada de consulta ciutadana amb efectes jurídics, de manera senzilla però
amb les mínimes garanties democràtiques. Només cal dir-ho, i fer-ho, sabent que
la legalitat internacional i el
sentit comú, emparen aquesta necessitat nacional o col·lectiva dels catalans.
Tant o més ridícul que el judici del 9N sigui per una
consulta no referendatària que no es va fer com que es jutgi una desobediència
sobre la qual es parla molt i no s’ha aprofitat per explicar prou bé. Tot
plegat sembla un joc de despropòsits, i no ajuda per aclarir conceptes,
ignorant la necessitat d’establir conceptes forts: l’estat espanyol és una democràcia que no pot impedir de cap
manera el dret d’autodeterminació dels seus pobles, ja que hi ha lleis
internacionals, ratificades pel regne d’Espanya, que així ho expliquen.
A la pràctica, cal escometre fets ja que hom sap prou bé que
l’aplicació ordinària de les lleis sovint és teòrica i calen casos per a
poder-les concretar. Per això, són imprescindibles els fets i les posicions
decidides. No ajuda en res, voler fer una cosa semblant a un referèndum (com la consulta inicial pel
9N) i tot seguit desdir-se doncs podria constituir un precedent massa greu.
El procés de recuperació nacional necessita determinació per
ésser creïble. Tenir majoria parlamentària pot acabar essent un accident i no
una expressió clara de la voluntat popular. O es que hem fet de la democràcia
una eslògan sense conseqüències? Precisament els catalans que tant la blasmen
per conformar les seves aspiracions de llibertat. Tal com van les coses al món,
la gent ja no és així, i la ciutadania ho comença a assumir. Si voten Brexit saben que s’hauran d’apretar el cinturó i
ho assumeixen. Si voten Trump saben que tot serà més car i les tensions
internes creixeran, i ho assumeixen. Si votem independència, hem de dir-ho i
assumir-ho, i si així es va decidir el 27S2015 tirar endavant. I doncs perquè
tantes giragonses?
El judici del 9N podia servir per reforçar la decisió
adoptada col·lectivament en el plebiscit per la independència política de
Catalunya ja celebrat, i no hi aportarà res excepte confusió i més embolics. La democràcia catalana es mereix més humilitat
per assumir pretensions més simples: referèndum i referèndum, és suficient. I
ja és molt. La independència unilateral, les lleis de desconnexió, les
estructures d’estat,... no són més que noves i constants suggerències de complicació, per qui sap si fer
impossible aquest somni col·lectiu de recuperació nacional, històrica i social.
Si cal, i potser amb encert, lluny de l’Europa dels mercaders i del mercats
globalitzats, sense ànima ni sentiments, per bàsics que siguin.
Llorenç Prats, @AraDesdara, http://valoracionsperara.blogspot.com.es/
Advocat i periodista
14/02/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada